Pensem en el futur de l'hospital psiquiàtric

Quin era l’encàrrec?

En aquest projecte ens trobàrem amb la voluntat de l’equip directiu de  l’Hospital psiquiàtric de Palma de transformar-lo en una parc sanitari, més integrat amb la vida dels barris limítrofs i més accessible per tot tipus de gent. Varen ser precisament el grup multidisciplinar d’arquitectes, urbanistes i paisatgistes encarregades de fer-ne el  disseny, que ens encomanaren la tasca d’organitzar i facilitar trobades participatives que permetessin obtenir la visió de les usuàries i treballadores del recinte sobre com usaven els espais del recinte, com voldrien que s’usessin i que calia tenir en compte alhora de transformar aquests espais. Així doncs, la intenció d’aquests tallers va ser la de completar la feina de l’equip de treball encarregat del marc estratègic incorporant una visió real sobre l’ús del recinte. A més, es pretenia coresponsabilitzar a aquestes participants en la seva millora i acostar les decisions estratègiques de l’equip directiu.

Com ho férem?

Organitzàrem dos tallers participatius: un amb les persones treballadores i l’altre amb les pacients.El seu propòsit va ser doble:

1. Obtenir una fotografia sobre quin era l’ús que se li dóna al conjunt d’edificis i espais exteriors del recinte i la seva valoració.
2. Explorar de forma compartida i aprofitant la sinergia de la intel·ligència col·lectiva, noves idees sobre què caldria millorar i quins projectes socials es podrien potenciar.

Es va apostar per metodologies participatives perquè la participació 1) ofereix eines, canals i espais a les institucions per que els seus membres puguin participar en els assumptes interns; 2) fomenta la transparència en les actuacions; 3) millora la comunicació, el treball transversal entre àrees i disminueix la compartimentació proporcionant eines de treball conjunt que potencien respostes cap al bé comú. Quins resultats obtinguérem? Aquests tallers participatius varen permetre obtenir les percepcions, preferències i expectatives dels dos perfils esmentats que posteriorment, es pogueren tenir en compte alhora de dissenyar la proposta urbanística. Així mateix, evidenciaren una sensació de malestar produïda pels entorns on treballaven o vivien les participants (per tant, la necessitat del canvi era urgent). Finalment, posaren de manifest el bon acolliment de la proposta participativa, al sentir-se més valorades, incloses i partícips d’una transformació important del seu entorn de feina.