A La Bombeta estem implicades amb la democratització i eficiència de les organitzacions. Acompanyem processos que puguin portar a grups inteligents on s’aprofita l’economia de recursos i s’optimitza el potencial creatiu del ser humà així com el pensament i acció col·lectiva fruit del treball en equip.  

Sorteig cívic: que és?

Una de les metodologies que estem recomanant en més força a les institucions públiques és la del Sorteig cívic, procés per escollir persones a l’atzar dintre d’una població referent per a que es puguin reunir, debatre un tema concret i presentar recomanacions sobre el seu parer. Per exemple, es pot convocar un sorteig cívic quan es vol constituir una Assamblea ciutadana per tractar el futur del municipi en 10 anys.

Per a què serveix?

Ens trobem que bona part de les organitzacions públiques més compromeses amb la nova governança tenen la voluntat d’ampliar la base d’actors/es en el procés de decisió dels assumptes d’interès rellevant. Així, aposten per anar introduint eines metodològiques participatives que permetin incloure les opinions de la societat civil o de la ciutadania, anant més enllà de les votacions cada quatre anys que no es consideren suficients, si es que es vol governar de forma més efectiva i oberta.

En línia amb això, esmentar un concepte que prové de les Ciències polítiques àmpliament conegut com “all-affected interest people” que podria traduir-se com el principi de l’interès col·lectiu. El motiu de fons d’aquest concepte és que, a una democràcia, els i les afectades per una decisió han de tenir l’oportunitat de participar en l’elaboració d’aquesta decisió. Aquesta idea implica percebre i tractar a les persones ciutadanes com agents actius, en lloc de com a objectes passius que han de ser governats.

En aquest sentit, es pot recórrer a metodologies on es fa una crida oberta i col·lectiva al municipi o illa, com pugui ser un procés de participació ciutadana, una audiència pública o un Ple. En aquests casos, emperò, poden sorgir inconvenients com que les persones que s’impliquen solen ser les “ja mobilitzades” i convençudes de la importància del bé públic.

Solen, també, estar familiaritzades en participar en espais d’aquest tipus, pertànyer a alguna associació amb interessos concrets o tenir una cultura política cultivada.

Igualment, sol passar que no representen a tota la població de la comunitat tant en el gènere, com en l’edat, ingressos, nivell educatiu, etc. Això fa que les aportacions ciutadanes que se n’extreuen no siguin suficientment representatives de la comunitat i, pot passar, que reflecteixin la opinió d’un sector “més compromès” o “mobilitzat”.[1]

Beneficis

El sorteig cívic és una eina que les institucions públiques poden usar per ampliar la participació i, al mateix temps, compensar la influència dels interessos organitzats que pretenen generar opinió i influir en els resultats. Es basen en una de les tradicions democràtiques més antigues que era “el sorteig” on es seleccionava, a l’atzar, a persones ciutadanes per servir a una funció pública, de la mateixa manera que es fa quan es convoca a un Jurat popular o a les persones membres de les meses electorals durant les eleccions.

Els sortejos cívics utilitzen principis similars. Fan possible que les institucions puguin reunir una mostra que representi a la comunitat per a debatre sobre temes d’interès general, lliures de les pressions d’influències externes.[2]

El fet que el procediment sigui tancat i sistematitzat (això és, que es faci per selecció aleatòria i no a partir d’una crida a persones voluntàries) redueix la capacitat del actors/es amb una agenda política i social concreta i als/a les participants freqüents que siguin les persones que formaran part del procés. Incrementa, també, les possibilitats de que les que solen estar lluny i poc implicades, siguin les seleccionades.

Algunes experiències que hem posat en pràctica en aquest sentit és en el Consel d’Illa de Menorca (Consell Insular de Menorca) i Ajuntament de Pollença. 

T’APUNTES A 

[1] MASS LBP. “How to run a Civic Lottery: Designing fair selection mechanisms for deliberative public processes. A Guide and License, by MASS LBP”. En línia: https://aldatzennaiz.files.wordpress.com/2018/07/96888-lotto_paper_v1-1-2.pdf (consltat el 21/09/2021), pàg. 7.

[2] MASS LBP. “How to run a Civic Lottery”, pàg. 6.

estem en ple procés d’aprenentatge i formació respecte certs punts de la nostra feina que ens semblen essencials per poder continuar oferint uns serveis de qualitat per a les Administracions públiques. A continuació us expliquem alguns dels programes en els quals hem estat o estam implicades.